Poquet a poquet, així van fent, sense pressa però sense pausa. Van escarbant, poquet a poquet, un banquet per aquí, una flama per allà, un cartell festiu, un minut de silenci. Van deixant la seva empremta, és la tarifa que alguns paguen gustosos per tal de governar.
Son cosetes que van fent nosa, sense gairebé soroll, però que en conjunt son una declaració d’intencions en tota regla.
Anem per parts…
Com la violència de gènere per a ells no existeix, no cal ni punt violeta a les casetes del Carnaval, ni banquet morat, ni un Dia de la Dona en condicions, ni sumar-se als minuts de silenci que per desgràcia hem de fer pels assassinats masclistes que no s’aturen.
Com tenen fòbia a tot allò que ressoni a català, no cal posar el cartell de “Vinaròs en peu de festa”, no cal incloure l’arribada de la flama del Canigó al programa de festes. Que tremoli el pa amb tumaca!. Potser per a alguns això no té importància, pareixen coses menudes comparades amb ítems més greus. Però sí que són importants, i molt, són xicotets detalls que van erosionant l’estat de dret. Poquet a poquet.
Són els seus ideals, no ho amaguen. El problema resideix, per una banda, en que altres partits polítics no s’ho pensen dues vegades i cedeixen per tal de mantenir-se a la poltrona, i per l’altra, en l’obstinació que hi ha per emblanquir-los. I aquí entren en joc certs mitjans de comunicació que amb “l’efecte perborat” emblanqueixen la ultradreta de tal forma que són capaços d’aconseguir que ens acostumem a conviure de forma natural amb aquells que estaven, sempre han estat, però de forma més discreta, i es van multiplicant. A força de discursos populistes simples i directes (paguitas, xiringuitos, okupes, immigrants) sedueixen a certa part de la població. I quan pareixia que ho havíem vist tot, de moment, gir de guió, apareix un altre partit tant a la dreta que gairebé se’n surt del plànol, capitanejat per un youtuber/influencer/analista que de moment treu un bon grapat de vots que el transporten directament i sense escales amb 3 diputats al parlament europeu. Ja veurem com evoluciona.
L’ombra de la ultradreta que veiem com enfosquia Europa des del nord, ha agafat força, es va desplaçant poquet a poquet pel nostre continent, com un abocament de petroli al mar, conquerint governs i cervells. A Vinaròs anem aguantant l’envestida, com demostren els bons resultats que el nostre partit ha aconseguit a les últimes eleccions, però no és suficient, hem de seguir lluitant pels nostres drets i no fer ni un pas enrere. No podem permetre que s’escampen més. No podem.
És curiós observar que mentre que a altres països se’ls ha fet un cordó sanitari, aquí se’ls ha posat una catifa molleta i un quartet de corda per tal d’amenitzar. Estan presents i, com podem observar al nostre municipi, van imposant la seua veritat, els ho consenten, que vagin fent, poquet a poquet. Alguns polítics de la terreta han passat de tindre temor que entre Vox a les institucions a sentir-se còmodes amb ells. Coses de la vida…
Estarem atents a aquestes imposicions ultradretanes que ens van envoltant, no poden passar desapercebudes. De moment només em queda desitjar-vos a totes i tots que gaudiu de les festes de Sant Joan i Sant Pere, balleu amb qui vulgueu, canteu en la llengua que més vos agradi i gaudiu al màxim.
Com no pot ser d’una altra forma, Vinaròs en peu de festa!!
Georgina López – Executiva local PSPV-PSOE Vinaròs
