LA UNIÓ quantifica les pèrdues d’aquesta campanya per als productors de ceba de la Comunitat Valenciana en més de 25 milions d’euros

Els lineals dels supermercats han estat plens de ceba d’importació, mentre la valenciana s’ha regalat o fet malbé en els camps

 

Catastròfica campanya per als productors de ceba de la Comunitat Valenciana. La UNIÓ Llauradora estima unes pèrdues de més de 25 milions d’euros a conseqüència dels baixos preus pagats en el camp que coincideixen a més amb bona collita en el conjunt de zones productores espanyoles i molta presència a més de producte importat en els lineals dels supermercats.

 

La mitjana del preu pagat en origen ha sigut en el millor dels casos d’al voltant de 0,10 €/kg, unes cotitzacions que pràcticament signifiquen regalar-les a canvi de recol·lectar-les i que els agricultors en tindre un cost major del qual cobrarien han optat al final en molts casos per no recollir-les i rotovatar els camps. Els costos de producció en aquest cultiu oscil·len entre els 0,25 i 0,30 euros/kg, per davall d’eixa xifra “tot és pèrdua”.

 

Un productor de cebes de LA UNIÓ és molt clar en explicar la situació. “M’oferien 4 cèntims per un quilo de cebes que tant d’esforç m’havia costat cultivar i amb eixa quantitat em negue a vendre-les, preferisc rotovatar el camp a regalar la meua producció. He aguantat fins al final, però la ceba engreixa, té una vida i si no es recull quan toca perquè ja no serveix. Produir cebes és una autèntica loteria”, indicava. No obstant això, aquests preus no coincideixen amb els que paguen els consumidors en els supermercats. Mentre en els lineals s’abona una mitjana de 2 €/kg, en camp com s’ha esmentat és de 0,10 €/k, per la qual cosa és el diferencial entre origen i destinació és del 1.918%.  

 

Es dona la circumstància a més que bona part de la ceba present en els supermercats al llarg d’aquesta campanya procedeix d’altres països importades per empreses espanyoles que prefereixen apostar per la collita de fora de llocs tan llunyans com Xile, el Perú, el Senegal o fins i tot Nova Zelanda enfront de la produïda a casa. LA UNIÓ denúncia a més les diferències de qualitat d’unes cebes i altres. “Mentre les nostres cebes estan acabades de collir i enguany a més sense problemes meteorològics que hagen afectat, les d’altres països portaran ja més de quatre mesos recol·lectades i per tant la qualitat no es pot comparar. A més, cal tindre en compte la diferenciació en els mètodes de producció molt més laxos fora que ací i la preocupació pel tema mediambiental o els residus entre unes produccions i altres. Cal exigir els mateixos estàndards de producció per als productes de tercers països que als nostres”, informava l’organització.

 

LA UNIÓ denúncia a més les diferències de qualitat d’unes cebes i altres. “Mentre les nostres cebes estan acabades de collir i enguany a més sense problemes meteorològics que hagen afectat, les d’altres països portaran ja més de quatre mesos recol·lectades i per tant la qualitat no es pot comparar. A més, cal tindre en compte la diferenciació en els mètodes de producció molt més laxos fora que ací i la preocupació pel tema mediambiental o els residus entre unes produccions i altres. Cal exigir els mateixos estàndards de producció per als productes de tercers països que als nostres”, manifestava l’organització.

 

Esta creu que les empreses espanyoles que importen i els supermercats que compren haurien de realitzar un procés de reflexió. “Per a què importen cebes de fora amb la collita fent-se malbé en els nostres camps si no és per una qüestió d’enriquiment econòmic i també els supermercats haurien de ser més sensibles a les produccions de proximitat i exigir a les empreses que els subministren collita nacional. Ens agradaria que es prioritzara per part de tots, la compra de productes locals de proximitat que es distingeixen dels altres per la seua qualitat, frescor, sabor, seguretat alimentària i compromís a més amb la sostenibilitat ambiental”, deia.