entrevista a Ramón González Reverter
AMOR DE MARE
La mare entra a l’habitació per tal d’assegurar-se que estic bé. Pensa que estic adormit i per això s’acosta al llit levitant, sense fer soroll. Instint de protecció. Em mira de fit a fit i esbossa un somriure de felicitat. Li agrada veure’m reposar. Sospira alleujada. Em frega suaument la galta amb els dits. Una carícia tendra i dolça. No hi ha cap sentiment comparable a la intensitat de l’amor d’una mare. Inspira fort plena d’orgull i a continuació em tapa amb la vànova fins el coll. El mateix ritual de sempre. Una rutina que repeteix sovint, com si jo fos un xiquet petit enlloc d’un home dret i fet. Procuro mantenir els ulls tancats. Tinc un nus a la gola d’esgarrifança. Aquella visita no seria d’estranyar si no fos perquè la mama havia expirat la setmana anterior d’una malaltia terminal. Tant de bo encara estigués viva!
Ramón González Reverter
