Diumenge passat, 5 de maig del 2024, al cementeri municipal de Vinaròs, vam assistir a un dels actes més vergonyosos que fins al moment i des d’aquell “tienen las manas manchadas de sangre” del 2011 de Lluís Gandia en “deferència” a la militància del PSOE hem viscut.No parlem de la presència de l’alcaldessa (que també) que corria davant dels grisos i ara governa amb els seus cosins “llunyans”, ja que era esperable. Tampoc del regidor Gandia, qui després d’aquell discurs durant la legislatura 2011-2015 en un mateix acte com el de record a les víctimes del nazisme, ja està curat d’espant. Tampoc de la senyora Barbé que… suposem que li venia de pas després de bufar les espelmes d’algun/a centenària.Parlem de la presència del senyor Brito, portaveu de VOX “Vinaroz” (encara no sabem a quina ciutat fan referència) i que pocs dies abans es despatxava molt a gust al costat dels representants del PVI i del PP votant en contra de la moció presentada pel Grup Municipal Socialista al plenari de l’Ajuntament per rebutjar la mal anomenada llei de concòrdia i que afecta de ple a les víctimes i represaliats de la Guerra Civil.Hi ha una famosa frase d’una tonadillera famosa que deia: “dientes dientes, que es lo que les jode”. Doncs bé, sabíem de l’afició taurina del senyor Brito, però no tant del folklore del llenguatge no verbal.No descriuré el que vam haver d’aguantar part del públic assistent a l’acte per obligació institucional. Crec que on hem de focalitzar-nos, és en els familiars de les víctimes que estaven allí assegudes i que van haver de compartir seient i fila amb “semejante” ignomínia institucional.És evident que l’assistència és lliure. Només faltaria. És un acte públic.Però faiguen vostès el següent exercici: Proven de “rajar” del seu veí de dalt al seu replà amb el seu veí d’enfront. Pensen per un moment que des de dalt l’han sentit amb pèls i senyals. Veritat que vostès no anirien després a la festa d’aniversari del veí de dalt? Doncs aquí ho tenen. Amb una clara diferència:L’aniversari del 5 de maig no és una data festiva. Si no de record i tristesa per aquelles persones que van morir a mans d’unes idees en un temps que pel que sembla, amb cara de bons amics, tornen a seure entre el públic amb nous protagonistes que quan rasques, no reneguen d’elles.
Marc Albella Esteller
Portaveu del Grup Municipal Socialista
