Marcela Barbé
Que a la Comunitat Valenciana som solidaris ja ho sabíem, però en aquests dies de tantes penúries i tristesa per les inundacions a València i als pobles dels voltants, ens hem adonat més que mai que, quan se’ns necessita, aquí estem per ajudar-nos els uns als altres. Ho estem demostrant les persones que vivim a la Comunitat. És increïble la quantitat de gent anònima que s’ha bolcat anant a netejar els fangars de les cases i carrers, a buscar supervivents, a localitzar persones desaparegudes, i a fer tot el necessari.
Aquest dissabte 2 de novembre, dia en què escric aquestes paraules, m’he sentit orgullosa de ser valenciana, orgullosa de sentir l’escalf humà dels vinarossencs i també d’altres persones que, tot i no haver nascut aquí, són vinarossenques d’adopció. Orgullosa de veure com s’han bolcat en l’entrega d’aliments i objectes de primera necessitat; ha estat emocionant veure la fila de persones que, una rere l’altra, anaven entregant en silenci la seva aportació per alleujar les necessitats dels valencians que en aquests moments ho han perdut tot.
Gràcies, Vinaròs! De tot cor, moltes gràcies.
A aquestes persones anònimes que sacrifiquen els seus dies de descans per fer arribar aquesta ajuda on es necessiti. Gràcies a tots els col·laboradors que, des de diversos punts de la nostra ciutat, han estat recollint, empaquetant i carregant aquestes mercaderies. Gràcies als treballadors de la brigada pel seu esforç.
Espero no oblidar-me de ningú. Gràcies, Vinaròs, per acudir tan ràpidament a aquestes crides de socors. Això encara no s’ha acabat, tot just comença, però aquí estarem, com a poble solidari, per donar-vos un cop de mà.
Tots a una veu, germans, vingau…! Com diu el nostre preciós himne valencià.
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.
