Irene Rubio Barreda
EM DESCONEC
Va tancar la porta del bany i es va trobar gitada al terra gelat mentre sanglotava com aquelles criatures que havia deixat fora. El cansament acumulat d’aquell cos que no pareixia ja seu li era aliè, estrany. No es coneixia darrere d’aquells ulls cansats conseqüència d’absències de son, ni aquells mugrons sagnants cíclicament torturats, no coneixia la barreja d’emocions que ara la feien brollar fàcilment ni els dubtes que l’assetjaven constantment. Desconeixia si aquelles emocions eren de totes o només d’ella, el dubte d’incapacitat la feia sentir petita. I de sobte va imaginar la seva mare, les seves àvies i les seves ancestres també plorant com ella, també sentint-se petites i cansades. I aquella sensació la va consolar profundament. I va entendre que aquella ferida era tan antiga com la mateixa vida.
