Aquesta setmana hem celebrat la Diada del País Valencià, el 9 d’octubre. Quan se’m va proposar escriure un article al respecte, no sé ben bé perquè però, de moment, em va vindre una imatge de la meua infància al cap (coses del cervell). Aquesta imatge era la de la meua classe de tercer o quart curs, potser cinquè, el meu mestre de l’EGB i música sonant en una ràdio, de les de casset. La cançó que sonava era la del Tio Canya. D’aquesta forma el mestre ens volia fer entendre que la nostra llengua, el valencià, no sempre havia estat present a les escoles, als organismes oficials, als noms dels carrers… Que calia conèixer-la, estimar-la i preservar-la per tal que pogués formar part de la meravellosa diversitat que tenim a l’estat espanyol, amb tots els costums, llengües i dialectes que el conformen.
La cançó per tots i totes coneguda ens parla del Tio Canya i les generacions següents, cadascuna amb una relació diferent amb el valencià. Unes el tenien prohibit, unes altres el volien evitar i les darreres el volien recuperar.
Hem aconseguit recuperar la nostra llengua coneixent-la, estimant-la i preservant-la. A dia d’avui s’ensenya a les escoles, s’utilitza a les institucions i als noms dels carrers. I així ha de ser, compartint espai amb les altres llengües.
No oblidem que durant molts anys, massa anys, la nostra llengua va ser maltractada per una dictadura feixista que volia erradicar totes aquestes diferències culturals i lingüístiques. Ara, els hereus d’aquesta ideologia rància i reaccionaria han tornat a tindre poder, i qui sap si les seues intencions vers el valencià no vagen pels mateixos rumbs.
A dia d’avui ja estem veien com es proposa en diversos municipis valencians governats per la dreta i l’ultra dreta l’eliminació de la preferència d’ús del valencià a la retolació de les instal·lacions municipals, en la difusió de les activitats dels Ajuntaments, així com en les campanyes de comunicació i en els topònims dels municipis, per posar uns exemples. Potser estem davant dels primers passos d’una altra temptativa d’erradicació?
Hem d’estar vigilants, i que no haguem de reeditar la cançó del Tío Canya amb sons més actuals, com podria ser una versió reggaeton.
Georgina López
Executiva local PSPV-PSOE Vinaròs
