En els últims mesos hem pogut veure que el nostre port, maltractat sistemàticament per diferents administracions per un favoritisme administratiu i polític respecte a altres centralitats més convenients, tornava a ser notícia, almenys i en un principi, per alguna cosa positiva.
El nostre port, al costat del de Borriana, ambdós gestionats per la Generalitat Valenciana, eren els seleccionats per a què els vaixells de rescat pogueren atracar en els períodes de descans. Ports estratègics que, després de l’arribada de l’Aquarius a València, enviaven un missatge d’integritat, dignitat i humanitat. Decisions les dos, preses baix els governs del Botànic a València i del PSOE a Madrid.
Potser no teníem un nou port, o una nova llotja, o les inversions necessàries per a les infraestructures portuàries de la nostra ciutat, però almenys, al costat de les activitats nàutiques, recreatives i pesqueres, el nostre port servia per a reafirmar-nos identitàriament com una ciutat transversal que sempre ha defensat els valors de l’humanisme, el respecte i la tolerància que alguns es volen carregar.
Al cap del temps, vam tornar a sortir als informatius. Esta vegada crec que justament per alguna cosa positiva no era. PP i VOX havien decidit que els vaixells de rescat atracats al nostre port havien de pagar les taxes corresponents com qualsevol altra embarcació i que a més es volia aplicar de forma retroactiva des de l’any 2020. Fet que anava a propiciar l’expulsió d’este tipus d’embarcacions. El Botànic (PSOE, Compromís i Podem) havien dispensat d’este pagament a este tipus d’embarcacions, com les de la Creu Roja, que realitzen tasques humanitàries. PP i Vox havien decidit que la “pasta” i les traves eren la solució perfecta per llevar-se’ls de damunt. Dos pájaros de un tiro.
No contents amb això, fa poques setmanes vam tornar a ser notícia. Ara ja sí, per un fet molt negatiu. L’autoritat portuària de Castelló ens havia endossat al port de Vinaròs un vaixell de grans dimensions que feia 4 anys que estava atracat i sense propietari al port de Castelló. Un vaixell que per 19.000€ mensuals que se li pagaran a la Generalitat Valenciana, podrà o no enfonsar-se al nostre port donat el perill real d’impacte ambiental negatiu en les nostres aigües, segons els informes publicats.
On queda la decència i la dignitat dels qui canvien vaixells de rescat per deixalleries flotants? On queda la defensa de la humanitat perduda pel camí a canvi de quatre perres mal pagades?
Un pressuposa que l’alcaldia ostentada per la independència de la defensa dels interessos locals per damunt de tot, o la vicecoordinació fake, han de ser els que abanderen una protesta formal, institucional i unànime de tota la corporació municipal. Però clar, de pressuposar no passem. Perquè d’accions reals, no n’hi ha hagut cap. Silenci.
Mentrestant, el port de Vinaròs se segueix “enfonsant” per moments. Des de la marinera plaça de bous, testimoni privilegiat de la història del nostre port, on tenim una “gran perspectiva” del vaixell amarrat, ressona per les seues arcades i graderies aquella frase que diu:
“Se quedó tu silencio de rojo y arena. Clavado en el mío”
Marc Albella Esteller. Portaveu del Grup Municipal Socialista
