“L’ALBUFERA D’OROPESA ESTÀ EN GREU PERILL“

APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls col·laborant a les accions conjuntes per ajudar l’Albufera de València i denunciant la gravíssima situació en què es troba l’aiguamoll, no catalogat, de l’Albufera d’Orpesa del Mar” El 2 de febrer se celebra, a tot el Planeta, el Dia Mundial de les Zones Humides. La data commemora la signatura del Conveni Internacional sobre Zones Humides a la ciutat iraniana de Ramsar, el 1971 (https://www.ramsar.org/). Un dels principals èxits d’aquest Conveni va ser la creació d’una Llista de Aiguamolls d’Importància Internacional que actualment està composta per 2.525 aiguamolls pertanyents a 172 països i amb més de 257 milions d’hectàrees d’aiguamolls protegits. Al territori espanyol s’han declarat, des de 1982, setanta-sis zones humides sota el paraigua del Conveni Ramsar, amb un total de 313.089 hectàrees. D’ells, només 7 es troben reconeguts al territori de la Comunitat Valenciana. Recordem que, a més d’aquests llocs amb denominació Ramsar, hi ha, a la Península Ibèrica, centenars d’altres zones humides sota altres figures legals de protecció, com Espais Naturals Protegits, Xarxa Natura 2000 (Zones Especials de Conservació-ZEC i Zones d’Especial Protecció per a les Aus-ZEPA), Inventari Espanyol de Zones Humides, Zones de Domini Públic, paratges naturals municipals o reserves de fauna, etc., que són també importantíssims per a la vida.

I si ens centrem a la nostra comarca del Baix Maestrat (al nord-est de la província de Castelló), les zones humides que sobreviuen als impactes del desenvolupisme i el canvi climàtic són variades i importants. Esmentem la marjal o Prat de Peníscola amb importants poblacions de peixos endèmics en perill d’extinció; les desembocadures de molts rius, rambles i barrancs, com el Sènia, Servol i Aiguaoliva a Vinaròs; el Sec i Alcalá o Barranquet a Benicarló; el Sant Miquel a Alcossebre,…; les importants llacunes endorreiques interiors de Sant Mateu, La Jana i Salzadella, totes afectades per afeccions agrícoles i de drenatges artificials; basses de tota mena com el Molí Noguera al riu Sènia, al seu pas per Planes Alts a Vinaròs; bassa del reg de l’Iryda a Sant Jordi, com a important àrea de descans i cria de poblacions d’aus limícoles i aus aquàtiques; bassa de Lores a Traiguera o la d’Albert a Sta. Magdalena de Polpis,…; desenes d’aiguamolls, catalogats o no, però TOTS protegits per les nombroses legislacions vigents, com la Llei 7/2016, del 30 de setembre, de reforma de l’article 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana”. Necessitem els nostres aiguamolls, SÍ. Els anomenem marjals, prats, albuferes, torberes, llacunes, basses, saladars, tolles, clots, tolls, desembocadures de rius, rambles i barrancs, etc. Són hàbitats únics que actuen com a reservoris d’aigua dolça i embornals de gasos d’efecte hivernacle. Regulen el clima, les inundacions i les avingudes torrencials; són autèntiques depuradores naturals d’aigües; allotgen una biodiversitat endèmica,… Malauradament, més del 90% dels aiguamolls del món ja han desaparegut des del segle XVIII, sent la seva velocitat de pèrdua tres vegades superior a la dels boscos, i els que encara sobreviuen segueixen estant mal gestionats, amenaçats i descurats. Els seus problemes són recurrents i diversos, amb greus i seriosos impactes urbanístics i turístics; amb males praxis agrícoles; amb continus abocaments de contaminants i aigües residuals; amb seriosos impactes per incendis, caça, introducció d’espècies exòtiques, pressió humana, etc. Si a més us unim els tremends impactes del canvi climàtic, amb períodes recurrents de sequeres i inundacions, ja que ens queda un futur poc esperançador per als aiguamolls si no es prenen serioses mesures de protecció i restauració d’aquests fràgils ecosistemes. *CRIDEM L’ATENCIÓ SOBRE LA DESESPERADA SITUACIÓ DEL PRAT O ALBUFERA D’OROPESA A EL MUNICIPI D’OROPESA DEL MAR, A LA COMARCA DE LA PLANA ALTA DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ* Si ja el passat estiu de 2024 ja vam denunciar els aterraments que s’estaven duent a terme a la marjal d’Oropesa, amb l’abocament de runes per crear més zones d’aparcament, aquest any veïns de la zona han posat al nostre coneixement que s’han realitzat modificacions irregulars de la dinàmica hídrica de l’aiguamoll. Al sector sud-oest, adjacent al Carrer dels Ullals, es van crear motes amb la acumulació artificial de terres per evitar que l’aigua circuli i s’acumuli a les proximitats dels edificis. De fet, s’han dipositat pedres de grans dimensions a manera de bloqueig per evitar la circulació del barranc del Diable, que de forma natural desemboca i nodreix d’aigua dolça de vessament a l’Albufera d’Orpesa. D’aquesta manera, en episodis de pluges intenses, com l’esdevingut la tardor passada, l’aigua queda retinguda a l’oest de la marjal, entre la mota i el nord i sud del traçat de la via del tren.

Aquest atac evident a l’estat natural de la marjal no només perjudica el mateix espai, dificultant l’alimentació hídrica crítica per al manteniment de la biodiversitat, sinó que provoca la inundació de parcel·les privades a l’oest de l’albufera, que duren setmanes i suposen, entre d’altres impactes, la pèrdua de cultius i la proliferació de plagues. Els veïns afectats han posat en coneixement de les autoritats aquests fets: l’Ajuntament d’Orpesa va reconèixer al seu moment l’obstaculització del barranc esmentat, però no han pres mesures malgrat que el Síndic de Greuges els hi ha instat reiteradament.

Recordem que l’albufera d’Oropesa és un aiguamoll protegit per l’esmentada Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, classificat íntegrament com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Litoral i se situa a la Zona de Domini Públic Marítim-Terrestre. A més, hi ha sentències judicials que n’impedeixen la destrucció i fins i tot, el mateix Ajuntament d’Orpesa el 2006, es va comprometre a la seva protecció mitjançant reclassificació del sòl; Actualment i durant aquests darrers anys, s’ha fet tot el contrari de conservar-la i protegir-la. L’Ajuntament d’Orpesa continua amb les seves ànsies urbanístiques i està fent tot el possible per degradar l’aiguamoll i ofegar-lo amb vials i tota mena d’obres, i és clar amb la negligència, permissivitat i passivitat de la resta de les administracions implicades (Conselleria de Medi Ambient, Departament de Costes i Confederació Hidrogràfica del Xúquer). L’Albufera d’Oropesa no pot esperar més i s’han de prendre mesures urgents per catalogar-les com aiguamoll, protecció del seu sòl i entorn, restauració i posada en valor de l’espai, accions serioses de vigilància i sancions als qui l’agredeixin, així com la realització d’accions de conscienciació ciutadana i educació ambiental. L’Albufera d’Orpesa i els seus saladars són hàbitats privilegiats per al descans d’aus migratòries; per a la nidificació i cria d’espècies protegides (peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers,…) i moltes en perill greu; per al desenvolupament de cicles vitals per a les espècies; per fomentar l’existència d’enclavaments i reservoris de biodiversitat,… APNAL-Ecologistes en Acció ha iniciat una campanya de protecció de l’Albufera d’Orpesa amb denúncies sobre el seu estat d’abandó i deteriorament, així com la pressió a les administracions perquè es protegeixi l’albufera d’Orpesa del Mar d’una vegada per totes. APNAL-Ecologistes en Acció també col·labora amb voluntaris, en les activitats programades per al diumenge 2 de febrer, destinades a la neteja, estudi i ciència a l’Albufera de València, greument afectada per la passada DANA. https://www.ecologistasenaccion.org/331657/neteja-observacio-i-debat-en- la-jornada-reivindicativa-sense-lalbufera-no-hi-ha-futur-organitzada-per-al-2-de- febrer/

Vinaròs, 2 de febrer de 2025