El Servei de Vigilància Marina de la Generalitat inspecciona 50.000 hectàrees de litoral per protegir la posidònia de la Comunitat Valenciana

01/02/2025

  • Medi Ambient realitza el seguiment de les praderies per evitar els danys que puguin causar les embarcacions recreatives
  • El director general de Medi Natural destaca que la posidònia actua contra «el deteriorament de la qualitat de l´aigua, la pèrdua de biodiversitat i fins i tot prevé la regressió de les nostres platges»

El Servei de Vigilància Marina de la Generalitat inspecciona 50.000 hectàrees de litoral per establir una xarxa de seguiment d’espècies, hàbitats i espais protegits marins per preservar les praderies de posidònia de la Comunitat Valenciana. Aquest servei, que depèn de la Direcció General de Medi Natural i Animal, ha ampliat la xarxa de vigilància el 2024, per la qual cosa la presència de treballs a la mar ha estat de 810 dies i les embarcacions han recorregut més de 37.000 quilòmetres de litoral valencià, la qual cosa suposen els millors registres fins avui. En aquest sentit, el director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis, ha destacat que el dispositiu de vigilància “està format per un equip de 19 professionals del medi marí i vuit embarcacions gestionades per la Conselleria, fet que suposa el desplegament més gran des de l’inici d’aquest programa el 2022”. Així, els vuit ports base des d’on parteixen les embarcacions per als treballs són El Perelló, Dénia, Alcossebre, Oropesa del Mar, Xàbia, Calp, Campello i Torrevella.

Pla de seguiment

A més, la xarxa actual de vigilància també compta des del 2024 amb dues noves embarcacions que realitzen els treballs de vigilància i control al litoral de l’Albufera ia Dénia. «Aquesta xarxa de seguiment d´espècies, hàbitats i espais protegits marins permet recopilar tota la informació d´interès de l´activitat nàutica i informar sobre la importància ecològica i normativa associada a la posidònia oceànica», ha afegit Luis Gomis.

El Servei de Vigilància Marina ha aconseguit disminuir el nombre d’ancoratges sobre prats de posidònia durant aquests tres anys que porta en actiu. A més, a partir del setembre del 2024 s’han començat a embarcar agents mediambientals a les llanxes del servei per denunciar aquestes infraccions. També aquest any per primera vegada s’ha dut a terme un procés de divulgació de la normativa associada a praderies de fanerògames marines en cinc clubs nàutics diferents: Club Nàutic Oropesa del Mar, Marina El Portet de Dénia, Club Nàutic de Moraira, i d’El Campello, així com el Reial Club Nàutic de Torrevella.

Pla de seguiment

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori ha reunit experts de tot Espanya per analitzar l’estat d’aquesta espècie a la Comunitat Valenciana, en el marc de la jornada de presentació del pla de seguiment de la posidònia, que s’ha fet a Alacant . Tal com ha destacat el director general de Medi Natural i Animal, la posidònia actua contra “deteriorament de la qualitat de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i fins i tot la regressió de les nostres platges”. I ha afegit que aquesta espècie aporta oxigen, proporciona refugi i és zona de reproducció d’espècies d’interès, així com actua de barrera contra l’erosió. La posidònia és molt sensible tant a la contaminació per aportacions d‟aigües residuals i hidrocarburs com a les obres costaneres. A més, la pràctica d’esports nàutics pot incrementar les agressions directes a causa del fondeig indiscriminat. Protecció de les praderies El Consell regula, a través del decret 64/2022, la conservació de praderies de fanerògames marines a la Comunitat Valenciana, incloent-hi també les praderies de Cymodocea nodosa. Aquest decret preveu la necessitat dimplantar un pla de seguiment, així com especifica que la vigilància, inspecció i control corresponen a la Generalitat. En aquest sentit, el pla de seguiment engegat el 2024, que s’ha analitzat en aquesta jornada, aborda la investigació sobre l’estat de conservació de les praderies de la Comunitat Valenciana, i estableix un protocol de punts de mostreig per rangs de profunditats , des de la riba fins a cotes que sobrepassen els 25 metres de profunditat. Es tracta d´un projecte que, juntament amb el treball de guardacostes i agents mediambientals, ha permès materialitzar una xarxa de seguiment del litoral marí i d´estudi dels usos nàutics de cada espai de la Xarxa Natura 2000 marina, donant suport logístic i assessoria tècnica tant a investigadors com a agents de l’autoritat i Salvament Marítim.

Durant aquesta jornada, Gomis ha explicat que les nostres praderies de fanerògames marines “mostren ara per ara un bon estat de conservació, no obstant això, hi ha un ampli marge de millora en la seva recuperació en aquelles zones on s’han reduït o desaparegut”. Per això, “és el nostre deure i la nostra responsabilitat redoblar esforços i treballar colze a colze en aquest objectiu comú”, ha conclòs.