SER Maestrat

Anterior
Siguiente

El president Puig anuncia que el Consell aprovarà l’ampliació de la línia de finançament de «Marie Claire» de Vilafranca amb 9 milions d’euros en una trobada sobre despoblament.

El president confirma també a preguntes de la premsa que la Generalitat tirarà endavant la licitació de la nova ruta aèria de Castelló Madrid esclarint els dubtes que alguns han volgut possar.

N. de P.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha avançat que la llei contra el despoblament en la Comunitat Valenciana que prepara el Consell proporcionarà un «marc estable i estructural» a les mesures de reactivació per a àrees en risc de despoblació que ja està aplicant l’Administració autonòmica.

 

Així ho ha destacat durant la seva intervenció en l’obertura a la Universitat Jaume I de la I Trobada Nacional de Càtedres i Centres d’Estudis sobre Despoblació, on ha anunciat també que la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Finances (IVF), ampliarà la línia de finançament de Marie Claire amb 9 milions addicionals.

 

El president ha subratllat que el crèdit de l’IVF a l’empresa radicada a Vilafranca, que s’aprovarà de manera imminent pel ple del Consell, té el doble objectiu de pal·liar els efectes adversos externs per la pandèmia i d’impulsar accions de sostenibilitat.

 

El responsable del Consell ha subratllat que la trobada que acull la Universitat Jaume I situa a la Comunitat Valenciana com a pol de solucions davant la fractura territorial que travessa Europa i ha defensat que la despoblació és un problema d’àmbit global que mereix resposta europea, estatal, autonòmica i local i que no ha de desaparèixer de l’agenda pública.

 

«Per a donar aquestes respostes va néixer l’Agenda Valenciana Antidespoblament fa mil dies, i presenta resultats visibles», ha manifestat Puig, que ha situat els seus eixos d’actuació en una «estratègia basada en una triple ‘r’: recuperar, reactivar i reinventar».

 

En aquest sentit, s’ha referit a iniciatives per a recuperar serveis bàsics evitant el tancament d’escoles, instal·lant caixers en 124 pobles sense bancs o els serveis Itinerant d’autònoms i autònomes en ruta, i també per a recuperar el teixit humà i empresarial, amb el programa Reviu per a emprar famílies que es traslladin a petits pobles, i el suport ferm a empreses del territori, o amb projectes per a «reinventar el relat de la despoblació i abandonar tòpics distorsionats», com la Ruta 99, que uneix els pobles de menys de 100 habitants, i la Xarxa de Punts Nets, que fomenta el turisme sostenible.

 

A més, també ha al·ludit als avantatges fiscals posats en marxa amb deduccions fiscals en l’IRPF d’entre 300 i 540 euros per família i de fins a 9.000 euros en empreses de zones despoblades.

 

Totes aquestes mesures han de tenir caràcter estructural a través d’una llei que «doni també estabilitat» a les persones que viuen en aquestes zones, en la qual, com ha emfatitzat, treballa ja el Consell.

 

Fòrum de reflexió

 

Per part seva, la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, ha subratllat la importància d’aquesta primera trobada nacional de càtedres i centres d’estudis sobre despoblació com a fòrum de reflexió i debat sobre un dels grans reptes socials d’aquest segle XXI. «La radiografia del despoblament és una realitat coneguda i compartida, per la qual cosa el veritable repte està en com abordem aquest fenomen, i aquesta és la gran aportació del congrés, compartir estratègies i experiències per a donar resposta a la despoblació des d’una perspectiva multidisciplinària», ha afirmat.

 

En aquest sentit, Alcón s’ha referit «a les oportunitats que obren als municipis rurals la transformació digital o l’interès per viure en entorns amb major qualitat ambiental», encara que ha insistit en la «necessitat de desenvolupar polítiques públiques i estratègies específiques per a abordar un fenomen tan complex com el de la despoblació».