SER Maestrat

Anterior
Siguiente

Descobreixen el primer poblament al Castell de Morella

La població s’hauria ubicat de forma estable a la mola on ara està el castell fa entre 5.000 i 7.000 anys. 
L’estudi arqueològic de la cova d’Absis ha trobat restes humanes, ceràmiques fetes a mà, sílex, carbons i fauna

Els orígens de Morella es remunten a la prehistòria recent amb una antiguitat de, com a mínim, cinc mil·lennis

N. de P:

 La mola del Castell de Morella alberga un nou jaciment arqueològic que s’estudia en estos moments. Es tracta de la cova d’Absis i mostra als qui podrien ser els primers pobladors de forma estable en aquest lloc. El dilluns 4 d’abril es van iniciar els treballs de camp en aquesta escletxa de la roca on s’ubica el principal monument de la ciutat amb el finançament de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i la col·laboració de l’ajuntament de Morella. Fins al moment, l’equip ha trobat restes humanes, ceràmiques, sílex, carbons i fauna, les quals es podrien datar al llarg del període neolític entre el tercer i cinqué mil·lenni abans de la nostra era.

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “és una troballa molt important que ajudarà a saber com vivien les primeres persones que van habitar en el Castell de Morella” i ha aprofitat per a “agrair el treball de l’equip arqueològic per la seua dedicació i cura en aquestes tasques que ens ajuden a saber més sobre el nostre passat”. L’edil ha remarcat que “és una troballa de primer nivell per a la nostra ciutat i estem davant dels primers pobladors de forma estable a Morella”.

Tanmateix, l’arqueòleg, Ramiro Pérez, ha explicat que “fa anys que estudiem les restes d’aquesta diàclasi i ja l’any 2002 es van publicar els primers estudies de les restes trobades a la boca”. També ha detallat que “tenim indicis de la importància de la troballa i així es corrobora amb el treball realitzat en els últims dies” i ha afegit que “la posterior anàlisi encara ens aportarà més informació i grates sorpreses”. Ramiro ha subratllat que “es confirma un lloc amb població durant mil·lennis i que, a més, es preserven en un lloc com el castell amb tots els episodis bèl·lics que ha tingut”. “És molt destacable en el món de l’arqueologia i, per sort, ara podrem estudiar, ja que han sobreviscut a aquestos episodis” ha conclòs.

Els estudis de les restes descobertes durant els últims dies es fan de manera interdisciplinària. D’aquesta manera, equips especialitzats estudien cadascuna de les restes encontrades i que mostren la riquesa del jaciment. Així, l’antropòleg s’encarrega de l’estudi dels carbons, el forense de les restes humanes i diferents especialistes en la fauna, microfauna i en les eines lítiques i la ceràmica. A més, també es fan les datacions absolutes per radiocarboni. Tot i això, sense haver fet aquestos estudis, des de l’equip avancen que la cavitat tenia un ús funerari, així com altres usos i proporciona evidències de ser el primer poblament conegut a la mola del Castell de Morella.

A principis de juliol de l’any 2018, durant tasques de reparació de les proteccions que cobreixen la diàclasi, van caure algunes eines per l’avenc, de manera que Ernesto Barreda, de la brigada municipal d’obres i amb experiència en espeleologia, va descendir per a recuperar-les. En descendir, va comprovar com la cova arribava fins a la part inferior de la mola. Es podia accedir per la part superior i eixir per la inferior, de manera que va realitzar tot el recorregut. A mitjana altura de la diàclasi va identificar un paquet sedimentari que conté restes humanes. A partir d’eixe moment es redacten, per part de l’equip director dels treballs, diferents informes i propostes d’intervenció per a recuperar les restes amb metodologia arqueològica a causa del perill que desaparegueren fruit de l’erosió provocada per la pluja.

Cal recordar que la troballa de materials arqueològics en la boca d’aquesta cavitat ha sigut constant al llarg dels últims anys. Joaquim Andrés ja va arreplegar restes en aquesta zona i els va publicar l’any 2002. Aquestes restes ja apuntaven a la possible ocupació del Castell durant el període Neolític Antic o Neolític IB, és a dir, cap a mitjans del cinqué mil·lenni abans de Crist.