Després de més d’una dècada de controvèrsia, el magatzem de gas submarí Castor es començarà a desmantellar el pròxim mes d’abril. El govern espanyol ha autoritzat una operació per segellar definitivament els 13 pous d’injecció i retirar part de les instal·lacions marines, en un procés que durarà uns vuit mesos i costarà al voltant de 76 milions d’euros. L’objectiu és eliminar els riscos sísmics latents des del 2013 i garantir la seguretat mediambiental a la zona del delta de l’Ebre i la costa de Castelló.
El projecte Castor s’ha convertit en un dels majors fiascos energètics. Situat a 22 km de la costa de Vinaròs (Castelló), volia aprofitar un antic jaciment petrolier com a dipòsit de gas natural. Les primeres injeccions de gas el 2013 van provocar centenars de terratrèmols, amb un sisme de magnitud 4,2 com a pic, que es van notar a les poblacions properes. Davant l’alarma social, el govern va ordenar la suspensió immediata de l’activitat aquell setembre. Des d’aleshores, la instal·lació ha quedat segellada en estat de “hibernació”.
El cost econòmic d’aquest projecte fallit ha estat enorme. L’any 2014 l’Estat va pagar 1.350 milions d’euros d’indemnització a la concessionària Escal UGS (participada en un 66% per ACS, l’empresa de Florentino Pérez). Aquella compensació va ser declarada inconstitucional el 2017 pel Tribunal Constitucional. A més, mantenir la plataforma inactiva durant anys ha costat desenes de milions d’euros addicionals de fons públics.
Pel que fa a les responsabilitats, el magatzem es va autoritzar l’any 2008 sota un govern del PSOE, amb una clàusula contractual que garantia una indemnització en cas de fracàs del projecte. Malgrat l’impacte territorial, cap càrrec públic ni directiu empresarial no ha assumit culpes. Dos exdirectius d’Escal UGS van ser jutjats per un suposat delicte mediambiental, però el procés va concloure sense condemnes.
El desmantellament de Castor arriba finalment impulsat per la pressió veïnal i ecologista. El 2019 el govern espanyol va ordenar el tancament definitiu del magatzem i en va encarregar a Enagás el segellat i desmantellament, però els tràmits administratius i ambientals han retardat l’inici de les obres fins ara. Enagás preveu injectar ciment per segellar de forma permanent els pous i retirar diversos elements de la infraestructura per eliminar qualsevol risc residual.
Els veïns de la zona celebren la fi d’aquest projecte polèmic. “Després de més d’una dècada de lluita constant, podem dir que hem guanyat aquesta batalla”, afirma Joan Roig, l’alcalde d’Alcanar, al·ludint a la lluita de David contra Goliat. Tanmateix, els afectats recorden els danys i costos patits: “Ens haurem gastat més de 2.000 milions d’euros… i ningú s’ha declarat culpable”, subratlla Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma Ciutadana del Sénia.
